Vestir uniforme o no vestir uniforme…
Una altra polseguera aixecada per les declaracions de la consellera d’Educació, que pretén obrir un debat sobre el fet de vestir uniforme, en paraules seves “vestimenta més igualitària“.
Una de les propostes, és que així s’evita “l’obsessió dels nois i nois a triar què es posen cada matí abans de sortir a l’escola” com es diu a la notícia del 3cat24.cat
En paraules de la consellera, obrir un debat per pensar “si és més recomanable o no una forma més pràctica de vestir, més igualitària, perquè de vegades les diferències són molt evidents“.
>>Irene Rigau considera que una bata o un uniforme pal·liarien les diferències que per ella es posen de manifest amb la vestimenta que els alumnes porten a l’aula, vestimenta que pot fomentar “certa competència i vinculació immediata amb les modes”
Però tindria beneficis, segons els partidaris de la mesura; entre els efectes socials desitjats destaquen la promoció de la disciplina, la reducció de la desigualtat i la discriminació entre companys, o la identificació de l’estudiant amb el rol d’alumne i el centre que l’acull.
.
I els meus dubtes venen precisament pel títol de vestimenta igualitària… Crec que per què sigui realment igualitària, en primer lloc ha de ser accessible a les persones amb menys recursos econòmics i si es fes, plantejar els estàndards des d’aquest punt de vista. He llegit tristos comentaris d’aquesta noticia, de la gent criticant “la pena que fan alguns nens i nenes com van vestits” (comentari 29 de la notícia). Serà que si tenen uniforme, totes les famílies el podran rentar tant sovint com per anar pulcres? es permetrà a les famílies amb més diners, tenir més uniformes i canviar-lo cada dia per anar més nets a l’escola?
En el cas del calçat, una peça prou cara, tothom portarà les mateixes sabatilles per fer esport? seran les més barates i accessibles a tothom? Aquesta obligació a comprar un determinat tipus de roba o de calçat, a un preu que tu no pots triar, és igualitari? ofereix les mateixes possibilitats a tothom? no pots reutilitzar els sabates o roba dels teus germans o cosins perquè no són de l’uniforme?
La Consellera diu que “quan fas esport vas d’una manera, i quan vas a una festa, d’una altra”, i que “hi ha qüestions que no són només estètiques“. Evidentment que no és una qüestió només estètica, tot i que vulgui evitar “l’obsessió dels joves per la moda“, i no crec que sigui la manera més encertada de treballar les desigualtats a l’escola. Malauradament el tema de les desigualtats socials i econòmiques és molt més profund i requereix un debat molt més ampli i profund que un simple uniforme. Què passarà amb els nens i nenes que tinguin un mòbil molt més car, o un rellotge, una motxilla o una bicicleta molt millor que la resta? I l’anorac o abric, també formaria part de l’uniforme? Potser també caldria revisar els cotxes amb els que els pares van a buscar els nens a l’escola… o haurien d’anar tots amb transport públic?
Però crec que aquest debat (centrat en l’uniforme) és molt superficial i de molt poc ajudarà a resoldre desigualtats socials, econòmiques i culturals.
Però en èpoques de retallades, potser els debats també han de perdre profunditat…
Però si volem aprofundir en el debat, abans de llençar paraules al vol, podríem començar llegint què hi diuen els estudis previs, per exemple:
- Bitácora de fbalague
- Log in or register to post comments
